Els tendons són estructures fonamentals del nostre cos, tot i que moltes vegades només ens en recordem quan apareix dolor o una lesió.
El “pont” entre múscul i os
Un tendó és un teixit fort i resistent que connecta el múscul amb l’os. La seva funció principal és transmetre la força que genera el múscul perquè el cos es pugui moure.
Per exemple, quan vols aixecar el braç o caminar, els músculs es contrauen i els tendons s’encarreguen de traslladar aquesta força als ossos per crear el moviment.
Sense tendons, els músculs no podrien moure les articulacions.
Els tendons estan formats principalment per fibres de col·lagen, un material molt resistent que els permet suportar tensions importants. Tot i ser estructures fortes, també necessiten moviment, càrrega adequada i temps de recuperació per mantenir-se sans.
Són estructures essencials que permeten transformar la força muscular en moviment. Tot i ser resistents, també necessiten cura, moviment i una bona gestió de les càrregues per mantenir-se saludables.
Entendre com funcionen és un primer pas important per prevenir lesions i cuidar millor el nostre cos.
Per què el nom importa més del que sembla?
Moltes persones ens arriben a consulta dient: “Tinc una tendinitis”. Però actualment sabem que, en la majoria dels casos, aquest terme no descriu correctament el que està passant al tendó.
Durant anys es va assumir que el dolor tendinós era principalment un procés inflamatori. Per això, el concepte de tendinitis (el sufix “-itis” significa inflamació) es va popularitzar tant en medicina com en l’àmbit esportiu. Però la recerca de les darreres dècades, especialment el treball de Jill Cook i el seu model Continuum, ha canviat profundament aquesta visió.
Avui, el terme més correcte és tendinopatia.
I no és només una qüestió de vocabulari: entendre aquesta diferència pot canviar completament el tractament i la recuperació.
Què és exactament una tendinopatia?
La tendinopatia és un trastorn del tendó relacionat amb una alteració de la seva capacitat de suportar càrrega. El tendó deixa de tolerar bé l’estrès mecànic i apareixen dolor, rigidesa i pèrdua de funció.
A diferència del que es pensava abans, en molts casos no hi ha una inflamació clàssica important. El que es veu és:
- Desorganització de les fibres de col·lagen
- Canvis en les cèl·lules del tendó
- Augment d’aigua al teixit
- Alteracions mecàniques i de tolerància a la càrrega
Per això, parlar només d’inflamació és sovint insuficient.
L’error del terme “tendinitis”
El problema del concepte tendinitis és que ens porta automàticament a pensar en repòs absolut, gel constant, antiinflamatoris, i evitar el moviment.
Tot i que en fases molt inicials pot existir certa resposta inflamatòria, la majoria de tendinopaties persistents no milloren només reduint la inflamació. És per això que molts tendons necessiten exactament el contrari:
- Càrrega progressiva
- Moviment adequat
- Exercici terapèutic
- Adaptació de les demandes funcionals
En resum, el tendó necessita tornar a aprendre a tolerar càrrega.
El model Continuum de Jill Cook i Craig Purdam
Fins ara, el model que ens ha ajudat a comprendre millor la patologia dels tendons és el model Continuum, proposat per Jill Cook i Craig Purdam. Es basa en les característiques dels tres estats tissulars del tendó i descriu que la tendinopatia no és una lesió fixa, sinó un procés continu de canvis a l’estructura del teixit tendinós.
És per això que depenent de a quina fase es trobi el tendó, les característiques i per tant també el tractament seran diferents.
1. Tendó reactiu
És una resposta inicial a una sobrecàrrega. El tendó s’irrita i augmenta el seu gruix com a mecanisme de protecció. Sol aparèixer després d’un augment brusc de càrrega:
- Començar a córrer massa ràpid
- Augmentar entrenaments
- Treball físic repetitiu
- Canvis d’intensitat
En aquesta fase, el tendó encara pot recuperar-se bé si es regula adequadament la càrrega.
2. Tendinopatia desestructurada (tendon disrepair)
Aquí el tendó comença a mostrar alteracions estructurals més evidents.
Les fibres de col·lagen es desorganitzen i la capacitat mecànica disminueix. El dolor pot aparèixer amb activitats que abans eren fàcils.
És una fase potencialment reversible, però requereix una gestió més específica i progressiva de la càrrega.
3. Tendinopatia degenerativa
És l’estadi més avançat.
Hi ha zones del tendó amb degeneració important i menor capacitat de resposta. Sovint es veu en tendinopaties de llarga evolució o en persones amb anys d’exposició repetitiva a càrrega.
Però hi ha una dada important: un tendó degeneratiu no sempre fa mal.
Això explica per què algunes proves d’imatge mostren “tendons molt danyats” en persones sense dolor.
Dolor no sempre significa dany
Aquest és un dels punts més importants del model modern de tendinopatia.
El dolor depèn de múltiples factors:
- Sensibilitat del sistema nerviós
- Capacitat de càrrega
- Son i estrès
- Historial de lesions
- Por al moviment
- Volum d’activitat
Per això, la ressonància o l’ecografia no expliquen per si soles el dolor d’una persona.
Tractar només la imatge és un error freqüent.
Llavors, com es tracta una tendinopatia?
El tractament actual se centra menys en “treure inflamació” i més en restaurar la capacitat del tendó. Els pilars principals solen ser:
Regulació de càrrega
No és deixar de fer-ho tot, sinó trobar la dosi que el tendó pot tolerar.
Exercici terapèutic progressiu
Especialment treball de força i càrrega progressiva.
Recuperar la funció
Caminar, saltar, córrer o carregar segons l’objectiu de cada persona.
Entendre el dolor
Evitar la por excessiva al moviment i comprendre que dolor no equival sempre a lesió greu.
El missatge clau
La majoria de “tendinitis” en realitat són tendinopaties. I això canvia la manera d’entendre-les i tractar-les.
El model Continuum de Jill Cook ens ajuda a entendre que el tendó és un teixit viu, adaptable i dinàmic. No és simplement un teixit inflamat o “gastat”.
Amb la càrrega adequada, temps i una estratègia individualitzada, molts tendons poden recuperar capacitat i disminuir el dolor de manera significativa.
Conclusions
El principal problema de les tendinopaties és l’excés de repòs i la llarga espera a què el dolor desaparegui per si sol. I si en alguns casos desapareix després de molt de temps, és probable que la lesió s’hagi convertit en crònica, i per tant, més difícil de recuperar.
Si has estat diagnosticat de “tendinitis” o tendinopatia, no dubtis en visitar-nos!
Reserva’t un dia per venir i valorararem la lesió, pautant un tractament actiu per recuperar la vida d’abans que aquest dolor molest comencés a fer la guitza.
Tria l’hora que millor et vagi des de la nostra app online