El plor és una de les principals formes de comunicació d’un nadó. Però quan un bebè plora de manera intensa, prolongada i difícil de consolar, especialment durant les primeres setmanes de vida, és habitual que apareguin dubtes i preocupació en les famílies.
“Té gasos?”, “té mal de panxa?”, “menja bé?”, “pot ser reflux?”, “estic fent alguna cosa malament?”
Quan aquesta situació es repeteix, sovint apareix el terme còlic del lactant. Però què és exactament? Per què passa? I, sobretot, com podem ajudar el nadó?
Què és el còlic del lactant?
El còlic del lactant és una situació funcional que apareix habitualment durant els primers mesos de vida i que es caracteritza per episodis recurrents i prolongats de plor o irritabilitat, sense una causa aparent i difícils de resoldre per als cuidadors.
Segons els criteris Roma IV, es considera un trastorn gastrointestinal funcional que apareix des del naixement fins als 5 mesos d’edat. Per al seu diagnòstic cal que no hi hagi signes que facin pensar en una malaltia, com febre o una alteració del creixement.
Tradicionalment, s’ha utilitzat la coneguda “regla dels tres” de Wessel: més de tres hores de plor al dia, més de tres dies per setmana i durant almenys tres setmanes, en un nadó menor de quatre mesos.
Actualment, però, sabem que la realitat és més complexa i que no tots els nadons que ploren molt compleixen aquests criteris.
Per això, abans de donar per fet que es tracta d’un còlic, és important fer una bona valoració.
Quan apareix?
El còlic sol començar durant les primeres setmanes de vida, habitualment a partir dels 15 dies. És especialment freqüent al voltant del mes i mig i tendeix a disminuir progressivament fins a desaparèixer cap als 4-5 mesos.
Això significa que, encara que pugui ser una etapa molt exigent per a la família, és una situació temporal.
Aquesta temporalitat és important. Un nadó que plora molt pot generar una enorme sensació d’impotència en els pares, però el fet que el problema sigui temporal no significa que no puguem intervenir per millorar el seu confort i acompanyar la família durant aquest període.
Per què té còlics el meu nadó?
Aquesta és probablement una de les preguntes que més ens fan.
I la resposta més honesta és: no hi ha una única causa coneguda.
El còlic del lactant té un caràcter multifactorial. Hi poden intervenir diferents factors relacionats entre si:
- la immaduresa del sistema digestiu;
- la maduració neurològica;
- la motilitat intestinal;
- la microbiota;
- la tècnica d’alimentació;
- el reflux gastroesofàgic;
- possibles intoleràncies o al·lèrgies;
- factors dietètics;
- la sensibilitat individual del nadó als estímuls;
- factors ambientals i familiars;
- i la relació entre el sistema nerviós i el sistema digestiu, coneguda com a eix intestí-cervell.
Per tant, no podem reduir el còlic simplement a “té gasos”.
Un sistema digestiu que encara està madurant
Durant els primers mesos de vida, el sistema digestiu del nadó encara està en procés de maduració.
La funció digestiva depèn de la maduració progressiva tant dels mecanismes motors com dels enzimàtics. També hi ha canvis importants en la motilitat gastrointestinal i en les hormones que regulen la digestió.
Per exemple, el to del càrdies (vàlvula que connecta l’esòfag amb l’estómac) encara no és completament madur durant els primers mesos, fet que explica que un cert grau de reflux sigui freqüent en aquesta etapa. També el reflex gastrocòlic és especialment actiu durant els primers mesos.
Aquesta immaduresa no significa necessàriament que hi hagi una malaltia. Forma part del procés normal de desenvolupament del nadó.
Còlic, gasos, restrenyiment o reflux?
Aquí és on una bona valoració cobra especial importància.
Un nadó que plora molt pot presentar diferents situacions que, des de fora, poden semblar similars:
Meteorisme: acumulació de gasos i distensió abdominal.
Restrenyiment: dificultat o alteració en l’evacuació.
Reflux gastroesofàgic: retorn del contingut de l’estómac cap a l’esòfag o la boca.
Còlic del lactant: episodis de plor o irritabilitat que compleixen les característiques pròpies d’aquesta situació funcional.
A més, poden coexistir diferents factors.
Per això, en fisioteràpia pediàtrica no ens centrem únicament en les hores de plor. També és important conèixer com menja el nadó, com fa les deposicions, si hi ha regurgitacions o vòmits, com és el seu patró de son i quina és la seva història des de l’embaràs i el naixement.
Què valorem en una sessió de fisioteràpia pediàtrica?
La primera part del tractament és sempre una bona valoració.
Recollim informació sobre aspectes com:
- setmanes de gestació;
- tipus de part;
- pes al naixement;
- possibles complicacions durant l’embaràs o el part;
- tipus d’alimentació;
- succió i presa;
- freqüència i característiques del plor;
- deposicions;
- possibles regurgitacions o vòmits;
- alimentació de la mare, quan sigui rellevant;
- medicació;
- i altres antecedents del nadó.
Posteriorment fem una exploració global del nadó.
Podem valorar l’aparell locomotor, la succió, el crani i el sistema visceral, a més de l’observació general i del desenvolupament del nadó.
En l’àmbit de la succió, per exemple, observem aspectes com el frenell lingual, l’enganxament al pit, possibles molèsties durant la presa, l’ús de mugroneres, els sons durant la succió o les característiques del mugró.
Aquesta informació ens ajuda a entendre millor què pot estar passant i a decidir quina intervenció és més adequada en cada cas.
En què consisteix el tractament fisioterapèutic?
El tractament no és igual per a tots els nadons.
Precisament perquè el còlic té un origen multifactorial, l’abordatge ha de ser individualitzat.
La fisioteràpia pediàtrica pot incloure tècniques manuals suaus, treball abdominal, mobilitzacions i altres tècniques adaptades a les necessitats que detectem durant la valoració.
Un dels objectius és afavorir una millor mobilitat i confort de la zona abdominal i ajudar en situacions relacionades amb la distensió i els gasos.
També podem treballar altres zones del cos quan la valoració ho indica, sempre amb tècniques adaptades a l’edat i a les característiques del nadó.
El massatge abdominal també pot ajudar
El massatge abdominal és una de les eines que podem ensenyar a les famílies.
Segons estudis, el massatge abdominal pot ser útil en determinades situacions per reduir el volum de gasos residuals i la distensió abdominal, i sembla especialment interessant quan s’incorpora com a part d’una rutina preventiva més que no pas únicament durant una crisi de còlic.
Per això, durant la sessió no només tractem el nadó: també podem donar als pares eines senzilles perquè puguin continuar l’acompanyament a casa.
Entre aquestes eines hi ha determinades mobilitzacions de les extremitats inferiors i el massatge abdominal, sempre adaptats al nadó i explicats de manera individualitzada.
I l’alimentació?
L’alimentació és un dels aspectes que cal tenir en compte, però no existeix una dieta universal per al còlic del lactant.
En alguns casos poden existir factors relacionats amb l’alimentació, intoleràncies o al·lèrgies, i per això és important valorar cada situació de manera individual.
Quan hi ha sospita d’al·lèrgia, intolerància o qualsevol altra alteració digestiva, la valoració i el seguiment pediàtric són fonamentals.
No recomanem eliminar aliments de la dieta de la mare o del nadó pel simple fet que el nadó tingui còlics. Qualsevol modificació dietètica ha d’estar justificada i, quan sigui necessari, supervisada pel professional corresponent.
Quan hem de consultar el pediatre?
Encara que el còlic del lactant sigui una situació funcional i temporal, hi ha signes que no hauríem d’atribuir simplement al còlic.
Cal consultar amb el pediatre si apareixen signes com:
- febre;
- letargia o una disminució marcada de l’estat d’alerta;
- vòmits excessius;
- abdomen molt distès;
- alimentació deficient;
- pèrdua de pes o dificultat per guanyar pes;
- sang a les deposicions.
Són les anomenades banderes vermelles i requereixen una valoració mèdica.
La fisioteràpia pediàtrica no substitueix aquesta valoració. Al contrari: una bona anamnesi permet detectar quan un nadó necessita ser derivat al pediatre abans de començar qualsevol tractament fisioterapèutic.
I els pares?
Hi ha una part del còlic del lactant que no podem oblidar: la família també necessita suport.
Conviure durant hores amb el plor d’un nadó és esgotador. I quan no sabem què li passa, és fàcil sentir frustració, inseguretat o fins i tot culpabilitat.
La importància dels factors psicosocials i de la relació entre l’estat de la família i aquesta situació. També recull estudis que assenyalen la importància del suport als pares.
Per això, una part important de la nostra feina consisteix també a explicar què està passant, resoldre dubtes i donar eines concretes a la família.
No es tracta només de fer un tractament al nadó, sinó d’acompanyar la família durant una etapa que pot ser especialment intensa.
Quant dura el còlic?
El còlic del lactant és, per definició, una situació temporal.
Habitualment apareix durant les primeres setmanes de vida, augmenta durant les primeres setmanes i tendeix a disminuir progressivament durant els mesos següents, fins a desaparèixer habitualment cap als 4-5 mesos.
Això és important recordar-ho quan estem enmig d’una nit complicada: encara que en aquell moment sembli que no s’acabarà mai, aquesta etapa passarà.
En resum
El còlic del lactant no té una única causa ni una solució universal.
És una situació funcional i multifactorial en què poden intervenir la maduració digestiva i neurològica, la motilitat intestinal, la microbiota, l’alimentació, el reflux, la succió i diferents factors ambientals i familiars.
Per això, a Holístic apostem per una valoració individualitzada abans de decidir el tractament.
La fisioteràpia pediàtrica pot ajudar a millorar el confort del nadó mitjançant tècniques manuals suaus, treball abdominal, mobilitzacions i educació als pares, sempre adaptant la intervenció a les necessitats de cada nen o nena.
I, sobretot, entenent que no tots els nadons que ploren tenen còlics i que abans de tractar cal entendre què està passant.
Si el teu nadó plora molt, és difícil de consolar o presenta molèsties digestives durant els primers mesos de vida, podem valorar el seu cas i orientar-te sobre si la fisioteràpia pediàtrica pot ser adequada.
A Holístic Manresa t’acompanyem amb una atenció propera i personalitzada, tant al nadó com a la família.
Tria l’hora que millor et vagi des de la nostra app online