El naixement és un procés intens per al cos del nadó. Tant si el part és vaginal com per cesària, el bebè ha de fer una gran adaptació física en molt poc temps. Però quan el part ha estat assistit —amb fòrceps, ventosa o cesària— aquesta adaptació pot comportar encara més tensions al cos del nadó.
Des de l’osteopatia pediàtrica, sovint observem que aquests nadons poden presentar petites restriccions de mobilitat o tensions que, sense ser greus, poden influir en el seu benestar durant les primeres setmanes o mesos de vida.
Què passa durant un part assistit?
Durant un part vaginal espontani, el nadó rep una sèrie de pressions progressives mentre travessa el canal del part. Aquestes pressions ajuden el seu cos —especialment el crani, la mandíbula, el coll i el tòrax— a adaptar-se al naixement.
Quan el part necessita ajuda externa, aquesta mecànica canvia:
- En una cesària, sobretot si és programada, el nadó no passa pel canal del part i pot no fer aquesta compressió i descompressió natural.
- Amb fòrceps o ventosa, poden aparèixer tensions més marcades a nivell cranial, cervical o mandibular a causa de l’assistència instrumental.
- En parts llargs, induïts o molt ràpids, el cos del nadó també pot haver treballat sota més estrès del normal.
I no, això no vol dir que “alguna cosa hagi anat malament”. Simplement, el cos del nadó pot necessitar una mica d’ajuda per adaptar-se.
Quins signes podem observar?
Cada nadó és diferent, però hi ha alguns signes que sovint veiem després d’un part assistit:
- Preferència per girar el cap sempre cap al mateix costat
- Dificultats amb la lactància o l’agarre
- Irritabilitat o plor freqüent sense causa aparent
- Dificultat per relaxar-se o dormir
- Reflux o molèsties digestives
- Aplanament del cap (plagiocefàlia)
- Tensió al coll o al cos
- Nadons molt rígids… o molt “flonjos”
A vegades els pares ho noten clarament. Altres vegades simplement senten que “alguna cosa no acaba d’anar fina”. I sovint tenen bon radar. Els nadons encara no parlen, però el cos sí.
En què consisteix una sessió d’osteopatia pediàtrica?
L’osteopatia pediàtrica és una teràpia manual molt suau i adaptada al nadó. No es fan manipulacions brusques ni moviments agressius.
A la sessió, l’osteòpata valora:
- la mobilitat del crani,
- les tensions del coll,
- la postura,
- la mandíbula i la succió,
- el tòrax i el diafragma,
- i la manera com el nadó es mou i respon.
A partir d’aquí, es treballa amb tècniques molt delicades per ajudar el cos del nadó a relaxar tensions i recuperar mobilitat.
Molts pares es sorprenen perquè la sessió sembla “massa suau per funcionar”. Però precisament amb els nadons, menys és més. El seu sistema nerviós encara és molt immadur i respon millor a estímuls subtils que no pas a tècniques intenses.
Quan es recomana fer la valoració?
No hi ha una única resposta correcta, però sovint és útil fer una valoració durant les primeres setmanes de vida, especialment si:
- el part ha estat amb fòrceps o ventosa,
- hi ha hagut cesària,
- el nadó presenta dificultats amb la lactància,
- o els pares observen alguna asimetria o incomoditat.
També hi ha famílies que venen simplement per revisar que tot estigui bé després d’un part difícil. I això també és una molt bona opció.
L’objectiu no és “tractar un problema”, sinó ajudar l’adaptació
Això és important entendre-ho.
L’osteopatia pediàtrica no substitueix el pediatre ni tracta malalties. El que busca és ajudar el cos del nadó a adaptar-se millor després de l’embaràs i el naixement, especialment quan el part ha estat més exigent físicament.
Perquè a vegades el cos només necessita una mica d’espai per reorganitzar-se.
Si necessiteu assessorament consulteu la nostra disponibilitat per tal de fer un tractament d’osteopatia pediàtrica
Tria l’hora que millor et vagi des de la nostra app online